El dimarts 28 de juliol de 2020 Marc Guevara Claramunt va defensar la tesi doctoral Usos dubtosos en l’estàndard dels mitjans de comunicació de massa, dins del Programa de Doctorat en Llengua i Literatura Catalanes i Estudis Teatrals de la Universitat Autònoma de Barcelona

El tribunal que la va avaluar va atorgar-li la màxima qualificació, va valorar-la molt positivament per l’originalitat del tema i la sistematicitat de l’anàlisi, i en va recomanar la publicació.

El doctorand defineix ús dubtós com un “element lingüístic de l’estàndard que els periodistes fan servir com a estratègia discursiva per guanyar formalitat”, per bé que “no és adequat i arracona formes més precises” (pàg. 15). Amb el suport de la bibliografia teòrica i pràctica consultada, Guevara estableix vuit condicions, sis d’obligatòries i dues d’opcionals, que les expressions de l’estàndard han de complir perquè puguin ser considerades usos dubtosos.

A partir d’un corpus de textos dels mitjans de comunicació escrits i audiovisuals recollit durant l’any 2018, Marc Guevara analitza els dotze usos dubtosos que tenen més freqüència d’aparició, que classifica en quatre categories: impropietats (líder, assegurar i comentar), tòpics d’expressió (des de, davant i després de), operadors (tema, una mica i per part de) i metàfores gastades (nom, gest i protagonista). A més, la tesi incorpora un annex que en recull uns altres cinquanta casos extrets del corpus.

La tesi doctoral de Marc Guevara és una recerca interdisciplinària entre la filologia i el periodisme, justament perquè s’hi aplica una perspectiva ecològica en l’estudi dels elements lingüístics que apareixen en el discurs dels mitjans de comunicació de massa que s’expressen en català. És destacable el fet que incorpora un capítol de transferència del coneixement que té l’objectiu que els resultats de la investigació siguin aplicables a la producció i a la revisió de textos periodístics, i que s’adreça als periodistes i als assessors lingüístics dels mèdia.

Aquesta investigació ha estat dirigida pel Dr. Daniel Casals i Martorell, professor titular del Departament de Filologia Catalana de la UAB, i s’inscriu en les línies de treball del Grup de Recerca en Història de la Llengua Catalana de l’Època Contemporània (2017 SGR 1696), reconegut i finançat per l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya, i del projecte de recerca FFI2016-80191-P (AEI/FEDER, UE), finançat pel Ministerio de Economía, Industria y Competitividad – Agencia Estatal de Investigación.