Aquest projecte d'investigació té com a objectiu l'anàlisi dels programes que divulguen el coneixement en els mitjans de comunicació, concretament en la televisió. Es tracta de programes creatius que han buscat formats nous per presentar els temes d'especialització, fer-los accessibles i amens als receptors, i guanyar una audiència estable. Són programes que augmenten el coneixement de l'audiència alhora que l'entretenen. Superen de molt el format clàssic dels seus antecessors, els documentals, ja que l'entreteniment hi és tant o més important que el rigor i la densitat informativa. El conductor, molt més proper que la veu en off clàssica, usa recursos diversos que van des dels titelles i dibuixos animats fins a l'humor i els experiments.

L'interès d'aquests programes rau precisament en aquest doble vessant: la divulgació de coneixements especialitzats d'una manera amena i l'establiment d'un receptor grupal implicat mitjançant tècniques persuasives. Quan parlem de divulgació i, concretament, del llenguatge divulgatiu, ens referim al llenguatge científic que usa estructures dramàtiques i mites, i que té una presència molt clara de l'especialista o expert, mitjancer entre el saber especialitzat i el receptor. I quan parlem de coneixements especialitzats ens referim als que tenen un objecte d'estudi concret i definit, un corpus terminològic, una metodologia pròpia i un nivell alt de definició de conceptes i de diferenciació amb d'altres àrees de coneixement. Es tracta de disciplines com la música, la cultura popular, l'arquitectura o les tecnologies de la informació.

Pel que fa al llenguatge, l'estudi se centrarà en l'adequació lingüística, sense menystenir-ne la qualitat. Pel que fa a les estratègies persuasives, en la combinació de seqüències textuals, la selecció del tipus de locució i l'ús de la figuració escollida. I pel que fa a la terminologia, en els conceptes propis de cada àrea i els recursos explicatius i parafrasejadors.