Com valorar la qualitat prosòdica i de parla en joves amb Síndrome de Down

Segons l’informe EUROCAT – Surveillance of congenital Anomalies in Europe: Epidemiology of Down syndrome 1994-2014, dels 5,2 milions de persones nascudes cada any a la Unió Europea, al voltant de 104,000 (2,5%) pateixen anomalies congènites. La Síndrome de Down (SD), un trastorn causat per la trisomia del cromosoma 21, representa aproximadament el 8% d’aquestes anomalies. Per abordar la integració social d’aquest col·lectiu, la millora de la parla, i en particular, de la prosòdia i la qualitat de la veu, és determinant. Aquest, però, és un repte difícil d’abordar. Els experiments descrits en article centren el seu interès en aquest aspecte, gràcies a la possibilitat d’emmagatzemar mostres de veu de parlants amb SD sense la pressió d’un entorn experimental, com ofereix el videojoc educatiu Pradia: Misteri en la ciutat, una eina clínica per a practicar l’ús adequat de la prosòdia en un entorn gamificat.

En el tractament de la millora de la parla de les persones amb Síndrome de Down (SD) és difícil definir un comportament lingüístic únic. Les persones amb SD presenten problemes de parla diversos: des del tartamudeig fins a la parla inintel·ligible per una excessiva relaxació muscular. Hi ha una bibliografia àmplia sobre l’adquisició del vocabulari i la morfosintaxi en infants amb SD; en canvi, la informació disponible sobre el component fònic, i, en particular, sobre la prosòdia -que inclou l’entonació, l’accent i el ritme- és escassa.

El poc interès que ha suscitat aquest component contrasta amb el fet que la prosòdia és de vital importància per a l’èxit comunicatiu. A més de discriminar significats (funció lingüística), l’ús apropiat dels fenòmens prosòdics en un context determinat (funció pragmàtica) és bàsic per a una correcta interacció social. No obstant això, encara desconeixem en què s’aparta la prosòdia de la parla de persones amb SD dels models representatius de la parla general.

Els objectius de l’experiment presentat en l’estudi de Mario Corrales i altres investigadors de l’equip publicat el 2019 són identificar els trets acústics que determinen que una frase sigui percebuda amb un patró prosòdic atípic, analitzar la variació individual i desenvolupar una eina automàtica. Per aquest motiu, una logopeda i una lingüista van jutjar per separat l’acceptabilitat prosòdica de frases pronunciades per parlants amb SD. Les decisions es van usar per entrenar un classificador automàtic que prediu la qualitat prosòdica amb una precisió del 79,3% i amb una taxa d’encerts positius del 89.9%. L’anàlisi de la influència que cada tret acústic exerceix en els judicis dels experts mostra que la percepció d’una frase ben formada prosòdicament no té un correlat únic, sinó que s’associa, depenent de cada veu, amb aspectes temporals, freqüencials o d’intensitat, cosa que fa palesa la complexa detecció d’errors prosòdics.

Un altre punt d’interès és el fet de relacionar la qualitat prosòdica de les produccions dels parlants amb SD amb el seu desenvolupament verbal i cognitiu. Per fer-ho, es va administrar als informants els instruments d’avaluació d’ús generalitzat en psicologia clínica: el Test de Vocabulari en Imatges PEABODY i el Test de Matrius Progressives de Raven. Els resultats van indicar una correlació significativa entre les diferents mesures: l’edat mental verbal està molt relacionada amb el nivell de desenvolupament cognitiu, i al seu torn, el nombre d’enunciats “ben formats prosòdicament” és menor en un nivell de desenvolupament cognitiu baix.

L’estudi present suposa un pas endavant per incorporar un mòdul d’avaluació automàtica en el videojoc educatiu PRADIA: Misteri a la ciutat, on el jugador o jugadora ha de superar una sèrie de reptes mitjançant tasques que es recolzen en l’ús adequat de la prosòdia. En la versió actual, les sessions del joc necessiten el suport d’un o d’una terapeuta que avaluï la qualitat prosòdica dels enunciats. Convertir el videojoc en recurs d’autoaprenentatge estén les seves possibilitats com a eina clínica.

Aquest treball forma part d’un esforç interdisciplinari (lingüística, psicolingüística, pedagogia, filosofia i enginyeria informàtica) per al desenvolupament de recursos tecnològics orientats a la intervenció clínica en dificultats de prosòdia i ha estat parcialment finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER (TIN2017-88858-C2-1-R) i el projecte finançat per la Junta de Castella i Lleó (VA050G18).

 

Lourdes Aguilar Cuevas
Departament de Filologia Espanyola
Àrea de Llengua Espanyola
Universitat Autònoma de Barcelona

Referències

Aguilar, L. (2019). Learning Prosody in a Video Game-Based Learning Approach. Multimodal Technologies and Interaction, 3(3), 51.

Corrales-Astorgano, M., Martínez-Castilla, P., Escudero-Mancebo, D., Aguilar, L., González-Ferreras, C., & Cardeñoso-Payo, V. (2019). Automatic Assessment of Prosodic Quality in Down Syndrome: Analysis of the Impact of Speaker Heterogeneity. Applied Sciences, 9(7), 1440.