Activitats

Activities

Activitats recents

A continuació donem una relació de les activitats científiques més destacades que han estat organitzades pel CLT o bé les activitats en què els membres del grup han tingut una participació destacada.

Next, we provide you with a list of the most relevant scientific activities organized by the CLT, and the activities in which the members of the group have played a role.

Calendari d'activitats | Congressos | Cursos i cicles | Seminaris del CLT | Grups de lectura | Lectures de tesis doctorals

 

 

Calendari d'activitats


Calendari del Centre de Lingüística Teòrica (en blau) + Calendari de Ling Alert (en verd) (vegeu http://lingalert.com/):

 

 

Anar a l'índex d'activitats

Congressos

Satellite Workshop of the 12th Old World Conference in Phonology (OCP 12)

27th January 2015

Organized by Joan Mascaró (CLT/UAB), Eduard Artés (CLT/UAB), Eulàlia Bonet (CLT/UAB) and Teresa Cabré (CLT/UAB).

Workshop on "Exceptionality in phonology".
Keynote speaker: Kie Zuraw (UCLA).

More information: http://www.ub.edu/ocp12/workshop/

This workshop is part of the 12th Old World Conference in Phonology (OCP 12), from the 28th to 30th of January, 2015, that will be held at the Facultat de Lletres (UB) and hosted by the Department of Catalan Philology.

More information: http://www.ub.edu/ocp12/

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB


Anar a l'índex d'activitats

Workshop "Tools to Approach Linguistic Variation"

20 de juny de 2014

Organitzat per Ángel Gallego (CLT/UAB)

Programa

Us hi podeu inscriure aquí.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Aula: Sala d'Actes

Anar a l'índex d'activitats

Workshop d'estudiants en sintaxi, semàntica i fonologia

5 i 6 de juny de 2014

11th Student Workshop on Syntax, Semantics and Phonology (11th WoSSP)

Organitzat per Eduard Artés (CLT/UAB) i Javi Fernández (CLT/UAB)

 

Anar a l'índex d'activitats

Workshop sobre ambigüitat

3 i 4 de març de 2014

Workshop on Ambiguity and the Design of Language

Organitzat per Jordi Fortuny (UB), Bernat Corominas-Murtra (Medizinische Universität Wien) i M. Teresa Espinal (CLT/UAB)

 

Anar a l'índex d'activitats

Jornades GrOC

30 i 31 de gener de 2014

Jornades GrOC

GrOC (Gramàtica Orientada a les Competències) és una iniciativa que pretén reflexionar sobre la praxi de l'ensenyament de la gramàtica a l'aula de Secundària i concretar propostes de treball orientades a millorar-la.

Dijous, 30 de gener
Sala d'Actes. Europa International School (Sant Cugat)

Divendres, 31 de gener
Auditori. Fac. de Filosofia i Lletres (UAB)

 

Anar a l'índex d'activitats

Seminari de reflexió sobre variació

12 de desembre de 2013

L’estudi de la variació sintàctica: eines pràctiques i aspectes teòrics
Organitzat per Ángel J. Gallego (CLT/UAB) i Francesc Roca (UdG)

Els objectius del seminari són:
1. Avaluar els progressos sobre l’estudi de la variació dialectal en el camp de la sintaxi.
2. Reflexionar sobre dos enfocaments a teòrics actuals: macroparàmètres i microparàmetres.
3. Intercanviar impressions sobre l’aplicació de mètodes tradicionals de l’estudi dialectal (atles, qüestionaris, etc.) i de mètodes i eines actuals (googlemaps, sistemes cartogràfics interactius, sistemes on line, etc.).
4. Comparar característiques de llengües allunyades tipològicament (català, basc, anglès) i de variants lingüístiques properes (català, castellà i francès en territoris bilingües).

Programa

Lloc: Facultat de Lletres, Universidad del País Vasco (Vitoria-Gasteiz)

09:30 BENVINGUDA I PRESENTACIÓ
10:00 Myriam Uribe-Etxebarria (UPV/EHU) «Aspectual alternations and the structure of postpositions in Basque »
10:40 Víctor Acedo-Matellán (Uni. do Minho) «Diachronic variation of psych-predicates from Latin to Catalan»
11:20 PAUSA CAFÈ
11:50 Vidal Valmala (UPV/EHU) «Right Node Raising in Iberian Romance»
12:30 Cristina Real-Puigdollers (UAB-CLT) «The role of prepositions in argument structure and its cross-linguistic variation»
13:10 Ricardo Etxepare (CNRS-IKER) «The Basque evidential "omen" in the database Basyque (Basic Basque Syntactic Atlas)»
13:50 DINAR
15:30 Maia Duguine (UPV/EHU) «Towards a unified account of the interpretation of null arguments across prodrop
languages»
16:10 Francisco Ordóñez (Stonybrook University) i Francesc Roca (UdG) «DOM and clitic subspecification in Catalan Spanish»
16:50 PAUSA CAFÈ
17:20 Artiz Irurtzun (CNRS-IKER) i Urtzi Etxeberria (CNRS-IKER) «Additivity and Scalarity in Basque and Spanish»
18:00 Ángel J. Gallego (UAB-CLT) «Multiple Interrogatives in Spanish?»
18:40 CONCLUSIONS I COMIAT

Amb la participació de: Institut Ramon Llull, Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat del País Basc.

Logo del IRL Logo de la UAB Logo de la UPV

 

 

Anar a l'índex d'activitats

Cursos i cicles

Curs d'actualització de gramàtica per a professors

Dies: del 30 al 4 de juliol de 2014

Presentació
L’objectiu d’aquest curs és proporcionar als assistents una actualització de coneixements en l’estudi de la gramàtica.
Els continguts de les sessions tindran en compte aspectes rellevants per a: la docència a l’ensenyament secundari, el batxillerat i les escoles d’idiomes; els estudis de tipus contrastiu (comparació de les propietats del català i el castellà amb les de l’anglès, amb referències puntuals a altres llengües romàniques i germàniques) i la preparació de les proves de selectivitat.

Coordinació: Anna Bartra, Ángel J. Gallego i Jaume Mateu (CLT - UAB)
Calendari: del 30 de juny al 4 de juliol 
Horari: de 16 a 20 hores 
Durada: 20 hores
Lloc: Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau (Sant Antoni Maria Claret, 171, Barcelona)

Més informació i inscripcions: http://ice2.uab.cat/estiuactualitzacio/a4.php 

Anar a l'índex d'activitats


Curs del Màster de Ciència Cognitiva i Llenguatge

Del 20 al 26 de maig de 2014

The unity of syntactic processes:  wh-movement, islands and case
David Pesetsky (MIT)

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 10:00 - 13:00
Aula: Sala d'Actes (B7/1056)

Anar a l'índex d'activitats

Curs de complement de formació per a estudiants de màster i doctorands

Dies: 7, 8, 9 i 10 de gener de 2014

Questions at the semantics/pragmatics interface
Maribel Romero

Department of Linguistics
University of Konstanz

Temes

Dies: 7, 8, 9 i 10 de gener de 2014
Hores: de 15 a 17h
Lloc: B7/052- Sala de graus

Anar a l'índex d'activitats

Latex per a Lingüistes

Impartit per Xavier Villalba

L'objectiu d'aquest curs breu és introduir els rudiments de l'edició de textos amb LaTeX per poder crear documents acadèmics bàsics: articles, llibres i presentacions. Es posarà èmfasi en les principals necessitats dels lingüistes: numeració d'exemples, alineació de glosses, creació d'arbres i representacions semàntiques, transcripció fonètica i citacions bibliogràfiques.

El curs no pressuposa cap coneixement previ de LaTeX, però pot ser molt convenient assistir a les sessions amb un portàtil amb el programari ja instal·lat per replicar els exercicis que farem (el podeu compartir, esclar). Aquí teniu enllaços al programari, on a més trobaré informació per instal·lar-vos-el (si necessiteu ajuda, només m'ho heu de dir):

Com podeu veure, cal instal·lar el sistema d'edició i un editor de textos que ens farà d'interfície i ens facilitarà la tasca.

 

Divendres, 15 de novembre de 2013

Sessió 1: crear un document senzill.
L'estructura bàsica del document: articles i llibres. Aprofitar les plantilles. Els paquets, les ordres i els contextos. Numeració de seccions. Les referències creuades. Les citacions bibliogràfiques.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 10:00-12:00
Aula: 207

 

Divendres, 13 de desembre de 2013

Sessió 2: eines i trucs per a lingüistes.
La numeració d'exemples i l'alineació de glosses (el paquet Linguex). La creació d'arbres (el paquet Qtree). La transcripció fonètica (el paquet Tipa). Les representacions semàntiques i lògiques (els paquets matemàtics).

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 10:00-12:00
Aula: 207

 

Anar a l'índex d'activitats

 

Seminaris del CLT

 

Organitzador curs 2013-2014: Ángel J. Gallego

Dimarts, 16 de setembre de 2014

Per determinar
 Luigi Rizzi (U. of Siena)

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: per determinar

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 13 de juny de 2014

In situ fragments: movement and locality revisited
 Javier Fernández (CLT/UAB)

Resum
After Merchant (1999)’s seminal dissertation, clausal ellipsis phenomena are generally assumed to involve a two-step derivation: the survivors of the ellipsis (the remnants) move to the left periphery of the E(llipsis)-site prior to deletion at PF. Conceptually, movement outside the E-site is required because ellipsis can only target syntactic constituents and not chunks thereof. If the remnant(s) were left in situ the elided structure would not form a constituent. In this talk I defend the existence of non-constituent ellipsis from an empirical point of view. Note that this inmediately captures the island insensitivity of clausal ellipsis phenomena like sluicing without the need to resort to repair strategies. Some aparent island effects are attested, however. For such cases, I show they are illusory and I propose an economy condition that regulates the size of the E-site and captures these problematic cases. Time permitting, I will suggest a simple mechanism for allowing non-constituent ellipsis using Optimality Theory.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

Anar a l'índex d'activitats

Dilluns, 2 de juny de 2014

Grammatical interfaces in language contact: Anglo-Norman as a contact variety
 Richard Ingham (Birmingham City University)

Resum
This paper reports findings of a series of studies into the syntax of Anglo-Norman, a variety of French in contact with English during the mediaeval period. It is found that contact did not affect narrow syntax (Chomsky 2001), but did affect domains of syntax having interfaces with semantics, discourse, and phonology. The syntax of pronominal clitics, Verb-second, null subjects, and agreement with DP remained unaffected by English influence, while in verbal aspect, indefinites under negation, and the discourse-driven et VS construction (Prévost 2001), Anglo-Norman diverged from continental French towards English (Ingham 2010, 2012a,b). Noun gender marking remained accurate until a late date except where Middle English phonology caused interference (Ingham 2011, 2012b). The oft-cited claim by Thomason (2001) that in language contact influence ‘anything goes’ is not upheld by these findings, which are in keeping with those of Fischer & Vilanova’s (2014) study of Judaeo-Spanish. Instead there seems to be a principled division between the stability of narrow syntax and the instability of interface phenomena in syntax, under contact pressure. This scenario, of contact influence on a native language, is related to the Interface Hypothesis of Sorace (2011), and contrasted with a non-native variety produced by imperfect L2 learning, in which narrow syntax is not spared from L1 influence.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 16 de maig de 2014

Los adjetivos pre-nominales del portugués brasileño
Cristina Prim (Unicamp-CLT/UAB)

Resum
En este trabajo buscaré responder a la pregunta “¿cómo actúan los adjetivos prenominales en portugués brasileño?”, una lengua en la que los adjetivos son claramente posnominales. Por lo general, la bibliografía sobre el tema proporciona una explicación estableciendo una correlación entre posición e interpretación del adjetivo; sin embargo, de este modo no es capaz de predecir una serie de fenómenos de manera tan adecuada como la propuesta alternativa que presento en esta ocasión. Argumentaré que el adjetivo en posición prenominal al nombre establece una relación estricta con el determinante que lo precede. Concretamente, los determinantes definidos, que son elementos sin alcance, siempre tendrán adjetivos con una única interpretación. En caso de que este DP esté precedido por otro elemento cuantificado, el adjetivo tendrá solamente alcance largo sobre el DP. Con determinantes indefinidos, que son elementos introductores de una variable, los adjetivos pueden tener alcance estrecho o largo. En los contextos en los que el alcance es ambiguo, los adjetivos se combinan con indefinidos con lectura específica o no específica. Cuando el alcance es solamente largo, los adjetivos no se combinan con determinantes indefinidos con lectura no específica y tienen una clara lectura orientada al hablante (de calificativos evaluativos y elativos).

 

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

 

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 9 de maig de 2014

Lecturas de individuo y de estadio en las nominalizaciones deadjetivales: un análisis nanosintáctico
Antonio Fábregas (U. of Tromso)

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 25 d'abril de 2014

Russian verbs with complements in instrumental case
Lidia Bogatyreva (CLT/UAB)

Resum
In traditional descriptive grammars of Russian (Švedova 1980) it is stated that verbs can take as a complement a noun in accusative, dative, or instrumental case. The difference in case marking of the complement is not always clear-cut though. More recent syntactically-oriented studies, such as Pereltsvaig (2001; 2007) consider INSTR to be an "elsewhere" case, that is, the default case for complements that get inherent case in Russian. In other words, INSTR is not assigned to complemens of verbs structurally. In this study my goal is to challenge the claim that INSTR case is a "leftover" inherent case and to propose an analysis for the verbs with INSTR complements. I suggest to re-group the verbs according to their syntactic and semantic properties and offer a syntactic and semantic analysis for each group.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 11 d'abril de 2014

Variación léxica, geolingüística y semántica cognitiva
Carolina Julià (UAB)

Resum
Los atlas lingüísticos constituyen fuentes de información imprescindibles para la investigación de la variación léxica. El estudio de los datos de los mapas que los conforman se ha llevado a cabo, tradicionalmente, desde una perspectiva onomasiológica (Tagliavini 1949), etimológica y, desde la publicación de los atlas de cuarta generación o supranacionales, también semasiológica y motivacional (Alinei 2002). En la conferencia que se ofrecerá, se pretende mostrar, por un lado, que la aplicación de algunos de los modelos cognitivos idealizados (Lakoff 1987) –como la metáfora, la metonimia o los esquemas de imágenes– al análisis de la variación léxica en los materiales geolingüísticos puede completar los resultados obtenidos desde la perspectiva tradicional. Por otro lado, se demostrará también que el examen cognitivo de la variación geoléxica permite dar cuenta de la existencia de un grupo de patrones de creación léxica comunes en las lenguas y que constituyen el reflejo lingüístico del modo en el que el ser humano categoriza la realidad.


BIBLIOGRAFÍA

Alinei, Mario (2002): «Il ruolo della motivazione nell lessico» en Rosario Álvarez Blanco, Francisco Dubert García y Xulio Sousa Fernández (eds.): Dialectoloxía e léxico, Santiago de Compostela: Consello da Cultura Galega/Instituto da Lingua Galega, pp. 15-28.
Lakoff, George (1987): Women, Fire and Dangerous Things. What Categories Reveal about the Mind, Chicago: University of Chicago Press.
Tagliavini, Carlo (1949): «Di alcune denominazioni della <pupilla> (studio di onomasiologia, con speciale riguardo alle lingue camito-semitiche e negro africane)», Annali dell’Istituto Universitario Orientale di Napoli, III, pp. 341-378.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 4 d'abril de 2014

The Left Periphery: Derivational or Templatic Approaches?
Ángel J. Gallego (CLT/UAB)

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 28 de març de 2014

 El adverbio «medio» en español: ¿un prefijo cuantificativo de grado aspectual?
Cristina Buenafuentes (UAB)

Resum
Pese a la complejidad que suscita el adverbio "medio", apenas ha sido examinado con profundidad. En este estudio, partiendo de su tratamiento en la historia de la lexicografía y la gramática españolas, se analiza el comportamiento de "medio" a través de su documentación en distintos corpus, para llegar a definir tanto su naturaleza categorial como sus particularidades funcionales y semánticas con respecto a otras unidades con las que se suele asociar (como "casi", "algo" o "un poco"). Además, este análisis categorial se complementa con otro de tipo morfológico en el que se discute sobre su consideración como prefijo y sobre si la adquisición de esta naturaleza afijal puede observarse desde el punto de vista diacrónico.

 

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 21 de març de 2014

Vagueness and typicality in the nominal domain: modification by Spanish adjectives of veracity
Melania Sánchez (CSIC)

Resum
Adjectives of veracity such as verdadero ‘true’ or auténtico ‘authentic’ in Spanish, when in prenominal position, signal that the referent of the noun is an outstanding exemplar of the category, and, in this sense, they intensify the noun (1). However, in combination with some particular nouns, the adjective receives its literal meaning ‘not fake’ (2). In addition, natural category nouns are usually incompatible with these modifiers (3).

(1) Paloma es una verdadera artista. ‘Paloma is a true artist.’

(2) Quiso conocer a su verdadero padre. ‘He wanted to meet his actual father.’

(3) ??Vimos un verdadero pájaro. ‘We saw a true bird.’

Previous accounts have analyzed the intensifier use of equivalent modifiers in English (true, real) as degree modifiers (Morzycki 2009) or epistemic modifiers (Constantinescu 2011). In this talk, I will discuss the interaction of typicality, vagueness and veracity in these constructions. Building on Sassoon’s (2013) proposal for the internal structure of nouns, I will argue that adjectives of veracity in prenominal position always reduce the vagueness of a noun by restricting the domain in which its standard is calculated. By doing so, the standard rises and only high ranking (typical) entities are allowed in the denotation of the noun.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 14 de març de 2014

Castling Clitics: The Spanish-Navajo connection
Alejo Alcaraz(EHU/UPV)

Resum
I will bring new empiral evidence showing that certain Spanish dialects (Western Chiapas, South Paraguayan,etc) have developed a series of clitic clusters whose morpho-syntactic properties reveal that such clitic clusters are the spitting image of  the direct/inverse voice alternation found in some Athabaskan languages. Additionally, I hope to show how those clitic cluters emerged diachronically in Spanish.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 7 de març de 2014


Aplicatius, calleu. Ditransitivitat, alternances acusatiu/datiu i variació silent
Anna Pineda (CLT/UAB)

Resum
L’objectiu d’aquest seminari és presentar el funcionament i les característiques d’un nucli funcional relativament desconegut, l’aplicatiu. Bàsicament, es tracta d’un nucli que serveix per introduir en l’estructura arguments extra, generalment datius, i relacionar-los de maneres diferents (meta, posseïdor, beneficiari, etc.) amb la resta d’arguments. El terme aplicatiu s’usà originàriament en la literatura sobre les llengües bantu, en les quals abunden estructures verbals que afegeixen un argument a l’oració i que es tradueixen també en un afix verbal. Per a autors com Marantz (1984, 1993), aquest afix era de fet un nucli verbal responsable d’assignar el paper temàtic a l’argument afegit o aplicat (que podia ser no només meta o beneficiari sinó també locatiu o instrumental). Tant Baker (1988) com Marantz (1993) han argumentat que la construcció aplicativa d’aquestes llengües i la construcció de doble objecte (CDO) que trobem en llengües com l’anglès (Andreu gave Joan a book) són una mateixa cosa, i han apostat per la postulació d’un morfema aplicatiu, ara sense correlat fonològic, en el cas de la CDO anglesa. La proposta de Pylkkänen (2002, 2008) recull la visió de Marantz sobre les ditransitives en diverses llengües i també les anàlisis de clàusula reduïda de Kayne (1984) i de morfema zero de Pesetsky (1995). Unes propostes i les altres difereixen quant a la ubicació exacta de l’OI, dins o fora del SV. Pylkkänen proposa finalment conciliar aquestes dues tradicions amb la distinció entre aplicatius alts i baixos. McGinnis (2001a,b, 2004, 2005, 2008) relaciona aquesta distinció amb les fases.

Parlarem també de les propostes (Cuervo 2003a,b, 2008, Fournier 2010, Diaconescu & Rivero 2007; Morais & Salles 2010) que s’han fet sobre els aplicatius i l’existència de CDO en llengües romàniques (sobretot espanyol, francès, romanès i portuguès). Procurarem mostrar en quins aspectes poden millorar-se, amb l’objectiu d’oferir una visió coherent del panorama panromànic, incloent-hi el català. L’opcionalitat del doblat de clític datiu en la CDO romànica serà un punt central de la nostra proposta, i en donarem compte a partir de la noció de variació silent (Sigurðsson 2004, Kayne 2005). Si hi ha temps, presentarem també dades del basc.

Finalment, veurem com una diferència en el nucli funcional aplicatiu pot ser la responsable de les alternances acusatiu/datiu en les llengües romàniques (i en basc), del tipus El telefonen/Li telefonen, El peguen/Li peguen, El roben/Li roben.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

 

Anar a l'índex d'activitats

Dimecres, 5 de març de 2014

Heritage Speaker Bilingualism: Exploring their differences to monolinguals
Jason Rothman (University of Florida)

Resum
In this talk, we will explore who heritage speaker bilinguals are and why they are (so often) different from monolinguals of the same language in adulthood.  We will examine some empirical evidence from European and Brazilian Portuguese (properties of inflected infinitives) as well as Spanish (the syntax of referential pronominal subjects and their pragmatic distribution) as heritage languages in the context of the US.  Ultimately, I will conclude that some of these differences can be explained by what Pires and Rothman (2009) label as Missing Input Delimitation (MID) and also argue against the notion of so-called incomplete acquisition as a label to define HS knowledge.


Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 12:00-13:30
Aula: B7/1056

 

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 28 de febrer de 2014

On the semantic and syntactic differences between locative a and em>en in Catalan
Víctor Acedo-Matellán (Universidade do Minho) & Cristina Real Puigdollers (CLT/UAB)

Resum
In this work we study the semantic and syntactic properties of Catalan locative prepositions a and en. We argue that these are two different prepositions and not just two allomorphs of the same locative preposition, as shown by the fact that they display different c-selection properties (e.g. dormir a/*en l'hotel vs. dormir en/*a hotels). Here we concentrate on one of the contexts in which a and en seem to be in free distribution and which has not been studied before, namely, PPs with a universally quantified singular DP complement (e.g. a/en tot el territori). In this case, a and en-PPs show a striking difference: while the universal quantifier appears to have wide scope with respect to negation with en-PPs, the universal quantifier is interpreted below the negation with a-PPs (e.g. No han trobat aquesta espècie a/en tot el territori). We explore an account that adopts Svenonius’s (2010) hierarchical structure of locative Ps. We claim that en lexicalises the tree down to the AxPart operator, inducing the interpretation that the Ground has in fact no axial parts and must be interpreted as a whole. The differences in the semantic interpretation of a- and en-PPs is not related to the differences in the scope of the universal quantifier wrt. negation, but with the fact that en-PPs force a collective interpretation of the Ground.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

 

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 21 de febrer de 2014

Pro-drop radical, ausencia de concordancia verbal y morfología aglutinante: una propuesta unificada
Adriana Fasanella (CLT/UAB) & Carlos Rubio (CLT/UAB)

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

 

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 14 de febrer de 2014

La duplicación verbal en chino mandarí
Qiuyue Zhong(CLT/UAB)

Resum
En este trabajo nos centramos en las propiedades sintácticas, semánticas y pragmáticas de los dos verbos en las duplicaciones: ¿Por qué los verbos se duplican? ¿Cómo se duplican los dos verbos y por qué se duplican de tal manera? ¿Qué relaciones existen entre los dos verbos? Demostramos que la duplicación de los verbos en estas expresiones no tiene que estar relacionada con otras estructuras, puesto que este fenómeno posee su propia propiedad sintáctica, semántica y pragmática. Siguiendo la proyección cartográfica (Rizzi 1997, etc.) analizamos la estructura informativa de estas duplicaciones. De tal manera, no sólo manifestamos la naturaleza de la duplicación verbal en chino Mandarín, sino también argumentamos las relaciones entre los dos verbos. Como los verbos se duplican de una forma particular en chino Mandarín, proponemos un análisis del motivo de la particular duplicación y explicamos las diferencias entre las duplicaciones de categorías distintas en base a nuestro análisis sobre la estructura interna de la estructura.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 24 de gener de 2014

En torno al fenómeno de la miratividad: un análisis comparativo entre el español y el coreano
Yeray Rhee (UAB)

Resum
Según DeLancey (1997), la miratividad (o admiratividad) es una categoría gramatical que expresa la sorpresa del hablante ante una información nueva o inesperada. Lo interesante es que la miratividad es una categoría semántica universal pero no en todas las lenguas se manifiesta morfológicamente. Como el español es una lengua que no posee morfemas específicos para la expresión de la miratividad, este trabajo tiene como objeto explorar si el español tiene una o varias construcciones gramaticales para expresar la miratividad. Para la investigación se analizarán las oraciones mirativas del coreano ya que es una lengua que posee morfemas específicos para la expresión de este fenómeno. A partir de las características pragmáticas y sintácticas de las oraciones mirativas del coreano se propondrá que en español las siguientes construcciones pueden tener valor mirativo: 1) una construcción independiente introducida por conque, 2) una oración declarativa con entonación mirativa, 3) una constucción independiente introducida por si.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

 

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 20 de desembre de 2013

Is everybody there? Looking for ProcP in Romance verbs
Ma. Eugenia Mangialavori Rasia (Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas - Argentina)

Resum
Many proposals have been made to elucidate the way in which the meaning and the morphosyntax of event structure are related (Jackendoff 1990, Grimshaw1990, Travis 2000, Borer 2005, Hale&Keyser 2002 i.a.); the general wisdom being that the syntactic projection of arguments correlates with event structure. On the other hand, there has been a lively debate surrounding the causative–inchoative alternation, where a major point of contention has been the direction of lexical derivation (causativization/anticausativization ). Here, by following a syntactic decompositional view of core verbal meaning in Spanish deadjectival verbs, we will set out to account for certain variability and systematicity of argument-structure realizations. Specifically, we want to entertain the idea that the causation event does not necessarily embed/implicate a process projection, and that the latter may, actually, not be present in change-of-state verbs; indeed, Romance delivers empirical patterns suggesting so. In particular, we will focus on the fact that, besides the alternation between the well-known inchoative (ergative) and causative (transitive) structures, Romance renders an additional alternative, featuring the Initiator as sole argument; thus yielding three possible argument realizations. This draws an interesting contrast with languages like English in at least two respects: not only either participant can be realized in the monoargumental version in Romance (Undergoer can go unspecified), but there is no mechanism guiding the interpretation of the unique DP as Undergoer of the change.


Broadly speaking, there is a basic primitive rule of event composition, whereby the (lexical)syntax of the event structure of these verbs is classically assumed to feature two basic components: cause and process (the former [if present] causally implicating the latter; cf. Hale & Keyser 1993 i.a.). These subevents are (allegedly) ordered in a hierarchical embedding relation (Init embeds on top of Proc), assuming that participant relations are built up recursively from successively embedded (sub)event descriptions in first-phase syntax. However, since data like (1) suggests that both the initiational [Init] and the Process [ProcP] layers are optional (may be overtly realized or not) in Romance, we must define whether we are facing a complex structure with unrealized projections, or if either subevent (with the corresponding projection filled by the DP denoting the subject of the particular subevent) can occur independently, assuming that there is a general combinatorial semantics that interprets the (lexical/first-phase) syntactic structure in a regular and predictable way, and that the semantics of event structure and event participants is read directly off the structure (Ramchand 2008:42), and not directly off information encoded by lexical items. Since Romance does not provide us with any overt morphological indicator of such derivational process or eventive complexity, the other option would be to assess if any evidence can be gleaned from the aspectual properties of these constructions, assuming that the absence of an Undergoer should correlate with the absence of its corresponding eventive projection. Indeed, whereas (deadjectival) degree achievement verbs in English are prototypically argued to be [proc] verbs (Ramchand 2008:91), data indicates that Romance Av versions may not feature a process, as they do not pass classical tests like (i) endpoint/framing adverbials, (ii) progressive phrases, (iii) perfective morphology or absolute constructions (completion); in sheer contrast with the ergative (Bv) and transitive (AvB) variants . Accordingly, aspectually-oriented tests would also deliver further evidence conforming to Ramchand’s intuition about Init being a state. Hence, empirical data suggests that, against the general wisdom, change-of state verbs may not contain [proc] in their lexical specification —thus adding a [(Init), (Proc), Path] layout to the options classically entertained. This is, absence of the Undergoer could be taken as indication of this portion not being encoded in the lexical specification of the verb in Romance, but compositionally built in a later step of the derivation; otherwise, cases like ‘El chocolate engorda’ would instantiate an argument filling a projection absent in the lexical entry [Init], and a projection [ProcP] lexically specified taking no argument (thus violating the requirement that all subevental projections must have a filled specifier, Ramchand, 2003: 27) . Thus, the proposal here amounts to the claim that a verb may present a single coherent path which can be assembled with an Initiational projection, with or without dynamic portion (Proc) . In this sense, the lack of a morhosyntactic realization of an argument nicely correlates with the eventive (-process) properties of the Romance Av version.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

 

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 29 de novembre de 2013

Verb Meaning and Combinatory: A Corpus Based Study of Spanish Change of State Verbs in Context
Alexandra Spalek (UPF)

Resum
What belongs to the meaning of a verb has long been a controversial issue in linguistic theory. Certainly, the meaning of a verb determines the range of situations in the world that it can be used to describe. However, when a verb is used in a sentence describing an event, it is packed together with many other elements, which contribute to the description of the event as well. This way it becomes enormously difficult to tear apart the lexical meaning from the contextually established meaning components of an event described by a verb.
This talk is concerned with the semantics of change of state verbs in Spanish and their wide combinatorial capacity attested in corpus. The crucial question to tackle is what this wide combinatorial capacity of verbs means for the semantics of the verb. In order to answer this question three basic areas that characterize the behaviour of a verb are explored: 1) the verb's combinatorial capacity, 2) the argument alternation possibilities and 3) the verb's aspectual behaviour. With this detailed analysis at hand I raise the question of how to account for the encountered facts within the current theoretical semantic horizon.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

 

Anar a l'índex d'activitats

Dijous, 28 de novembre de 2013

A two-plane model for double articulation
Roberta D'Alessandro & Marc van Oostendorp (University of Leiden)

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: B7/1058

 

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 22 de novembre de 2013

Null objects and Bare Nominals in Brazilian Portuguese
Sonia Cyrino (Unicamp)

Resum
Tomioka (2003) proposes that the cluster of properties that characterizes discourse pro-drop languages reduces to the fact that these languages allow bare NP arguments. Since languages allow null NP anaphora, this operation results in unrealized arguments in a language that also lacks determiners. Barbosa (2011) claims this is the case for several languages both for subject and object drop. In this talk, I will discuss her proposal for BP, taking into account the properties of null objects and bare nominals in the language.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

 

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 15 de novembre de 2013

Nominal Expressions and Wh-Features in Spanish
Irene Tirado (UdG)

Resum
There is a huge variety of syntactic structures to express exclamation in Spanish, but those considered prototypical are the ones that begin with an exclamative wh-quantifier, like qué, cómo or cuánto. However, they are not the only wh-elements that can head an exclamative sentence. In Spanish, we find different words that underwent a gramaticalization process and became degree quantifiers that can introduce a nominal exclamative expression, such vaya or menudo.

(1) a. ¡Vaya/Menudo/Qué coche que te has comprado!
b. ¡Vaya/Menuda/Qué casa más/tan hortera!
c. ¡Vaya/Menuda/Qué chica!

These particles are equivalent to items which have a [wh] feature, like qué. Accordingly, they have an expressive value, need to appear at the beginning of the sentence (as a consequence of wh-movement), and involve a gradable predicate. We will also show, though, that these elements differ in some aspects.
The aim of this study is twofold. The first goal is to describe the similarities and differences between exclamatives headed by the prototypical wh-exclamative quantifier and those with vaya and menudo. The second one is to focus on the syntactic structure of those exclamatives sentences. On the one hand, I propose an analysis for the internal structure of the nominal phrase, assuming the parallelism between CP and DP (Abney 1987; Aboh 2004; Bastos-Gee 2011, Roca 1997, 2012; among others). On the other hand, I present an analysis for the sentential structure adopting the cartographic approach initiated by Rizzi (1997).

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

 

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 25 d'octubre de 2013

Features, categories and parametric hierarchies: unifying universality and diversity?
Theresa Biberauer (University of Cambridge)

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

 

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 18 d'octubre de 2013

Continuity, structure and recursion: DP internal PP attachment in English-speaking children
Ana T. Pérez-Leroux (University of Toronto)

Resum
Does children's capacity to represent and process phrase structure change during development? Recursion, (i.e., iterative self-embedding of phrasal categories) provides a crucial domain for exploring this question. A traditional line of inquiry considers whether children rely on distinct structural operations to articulate complex phrasal structure (Lebeaux 1988; Givón 2009). One operation would be classic asymmetric merge, but there may be another, more basic operation that does not yield structural depth or recursion in the narrow sense (Cowart & McDaniel 2010; Hornstein 2009). Since certain forms of phrasal recursion are parameterized and thus must be learned by children (Snyder & Roeper 2005; Roeper 2011; Pérez-Leroux et al 2012), we ask the following question: To what extent is recursion available to children in the nominal domain? Do recursive structures represent a distinct learning step from structures that are similar in complexity but do not entail recursion? If so, how can this be accounted within a minimalist framework? I will present elicited data of 50 preschoolers' production of recursive and non-recursive complex DPs (Pérez-Leroux, Castilla, Bejar, Massam & Peterson 2013).

(1) Recursive condition: Which bird got the worm?
[The bird [on the alligator [in the water]]]

 

Imatge experiment condicio 1

(2) Non recursive condition:

Which plate got broken?
[The plate [under the table] [with oranges]

 

Imatge experiment condicio 2

Results show statistical differences between DP types, as well as differences in the association between ability and working memory for the recursive but not for the non-recursive condition.
We argue that the difference is not explained in structural terms, but in the interface between computation and interpretation, which is best articulated in term of phases (Arsenijevic, B. & Hinzen, 2012).

References
Arsenijevic, B. & Hinzen, W. (2012) On the Absence of X-within-X Recursion in Human Grammar. Linguistic Inquiry, 43, 423-440. Givón, T. 2009. The genesis of syntactic complexity. Amsterdam, Benjamins. Kidd, E. & Edith Bavin. 2007. Lexical and referential influences on online spoken language comprehension: A comparison of adults and children. First Language 27. 29-52. Hornstein, N. 2009. A theory of syntax: minimal operations. Cambridge UP. Lebeaux, D. 1988. Language acquisition and the form of the grammar. Ph.D. dissertation, U of Massachusetts at Amherst. McDaniel, D., McKee, C., and Garrett, M. F. (2010) Children's sentence planning: Syntactic correlates of fluency variations. Journal of Child Language, 37, 59-94. Pérez-Leroux, A.T., A. P. Castilla-Earls, S. Bejar and D. Massam. To appear. Elmo's sister's ball. The development of nominal recursion in children. Language Acquisition. Roeper, T. & W. Snyder. 2005. Language learnability and the forms of recursion. In DiSciullo UG and External Systems, 155-169. Amsterdam: John Benjamins. Roeper, T. 2011. The acquisition of recursion: How formalism articulates the child's path. Biolinguistics 5. 57-86.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

 

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 11 d'octubre de   2013

Measure Verbs as verbs of possession
Cristina Real Puigdollers (CLT-UAB)

Resum
Measure Verbs (MVs; e.g., weigh, last, cost, etc) are stative verbs that attribute a measure to its subject along a scale specified by the verbal root: weight, duration or cost, for example. These predicates appear with a quantificational element, a Measure Phrase (MP), which gives us the exact value that the subject occupies in the scale. For example, in the sentence, John weighs seventy kilos, the verb assigns a quantificational value (‘seventy kilos’) to the subject (‘John’) with respect to a scale (‘weight’). MVs in Romance pose two puzzles for linguistic theory: (i) they are variable behavior verbs regarding unaccusativity, and (ii) they appear with a complement, an MP, that exhibits properties of both an argument and an adjunct. This paper proposes that MVs have an underlying possessive structure of the type proposed in den Dikken (1997) and Kayne (1993).  Building on Kayne (1993), and in the spirit of Harves and Kayne (2012), I propose that the variable behavior of Measure Verbs in Romance is related to the existence of be and have patterns to express possession. be and have patterns are, on the one hand, unaccusative and transitive and, on the other, have a PP-complement and an NP-complement, respectively. The argument structure of these predicates contributes to the argument or adjunct status of the complement, which is better understood in terms of the NP/PP complement distinction. By doing so, both puzzles can be explained in a unified way. Finally, I argue that the be/have pattern of measure expressions is also tied to the distribution of (in)direct MP modification across languages (Schwarzschild 2005).

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 4 d'octubre de   2013

On the syntax of English minimizers
Susagna Tubau (CLT-UAB)

Resum
English minimizers like (not) a/one word, (not) a/one bit and (not) sleep a/one wink can behave like negative quantifiers (NQs) or like polarity items (PIs). In this paper I claim that such changing behaviour lends support to an analysis of NQs as decomposable syntactic objects (i.e., as PIs that may only optionally merge with a negative operator, Op¬). English minimizers are assumed to be Num(eral) P(hrase)s that are associated with an even Focus particle that projects into a Foc(us)P. Op¬ has flexible merging possibilities: it can merge in Spec, FocP, thus motivating Quantifier Raising of the focused constituent to an IP-adjoined position where negation can take sentential scope, or it can be first-merged in a position above the vP, independently from the rest of the minimizer structure, which behaves like a PI. The structural position of Op¬ determines its Spell-Out (i.e., either as not or as -n’t), whereas the wide distribution of the even Focus particle with respect to negation and NumP follows from the fact that FocP can merge right on top of NumP, or higher, on top of vP.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:30
Aula: 202

Anar a l'índex d'activitats

 

Dilluns, 16 de setembre de 2013

Grammatical abilities in autism. Binding in Greek and beyond.
Arhonto Terzi (Technological Educational Institute of Patras)

Resum
Recent studies on the grammar of English-speaking individuals with autism (ASD) revealed problems on binding of reflexive pronouns (Principle A), see Perovic et al. (2012). This was an unexpected finding, given that Principle A is acquired early by typically developing (TD) children, hence, if the pattern were to hold crosslinguistically, it could point towards a deficit specific to ASD. To this effect, we studied Principle A and B in Greek, the latter with both strong and clitic pronouns.
The population tested consisted of 20 high functioning children with ASD and their TD controls, individually matched on a vocabulary test. Children with ASD did not perform worse on binding of reflexives, but scored lower than TD on binding of clitic pronouns. In a follow up study, they were found to also perform lower on the production of clitics, potentially rendering clitics a vulnerable domain in ASD. We conjecture that this is related to their lack of knowledge of the extragrammatical conditions under which clitics are used, potentially affecting binding of clitics. As for reflexive pronouns, we discuss our findings in light of the role of high vs. low functioning groups in ASD.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 12:00
Aula: B11/292

 

Anar a l'índex d'activitats

Grups de lectura


Si vols participar en els grups de lectura, si us plau registra't aquí. Necessitaràs una contrasenya per poder accedir a les lectures de cada grup.

If you want to participate in the reading groups, please register here. You will need a password to have access to the readings for each group.

Grup de lectura sobre nanosintaxi

 

Dimecres 7 i dijous 8 de maig de 2014

Lectures on Nanosyntax
A càrrec d'Antonio Fábregas(U. of Tromso)

Per accedir als materials del curs prem aquí. (Per aconseguir la contrasenya us haureu de registrar al curs. Només cal que feu clic aquí .)

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 15:00 - 18:00
Aula: 212

Anar a l'índex d'activitats

Grup de lectura sobre la perifèria esquerra

 

Divendres, 25 d'abril de 2014

Introducción a la periferia oracional I: el programa cartográfico
A càrrec de Carlos Rubio (CLT/UdG)

Esta primera sesión consistirá en dos partes diferenciadas. En primer lugar examinaremos los que se han dado en llamar antecedentes de la cartografía, esto es, trabajos en los que se adelantan ampliaciones de la estructura oracional semejantes a las que posteriormente llevaría a cabo la cartografía de la periferia. Nos fijaremos especialmente en qué aspectos lógicos, motodológicos y empíricos sostienen el proyecto cartográfico.

 

En la segunda parte de la sesión abordaremos la periferia oracional desde la perspectiva cartográfica que podríamos denominar clásica: partiendo de Rizzi (1997) e incluyendo las ampliaciones de la periferia oracional llevadas a cabo en Rizzi (2001) y Rizzi (2004) fundamentalmente.

 

La lectura básica sería Rizzi, L. (1997). The fine structure of the left periphery. Elements of grammar: Handbook of generative syntax, ed. by Liliane Haegeman, 281-337. Us la podeu descarregar aquí. (Per aconseguir la contrasenya us haureu de registrar al curs. Només cal que feu clic aquí .)

 

 

Anar a l'índex d'activitats

 

Divendres,13 de juny

Introducción a la periferia oracional II
A càrrec de Carlos Rubio (UdG)

 

Anar a l'índex d'activitats

Grup de lectura sobre paràmetres

 

Divendres, 4 d'abril de 2014

Paràmetres I
A càrrec d'Adriana Fasanella (CLT/UAB)

Resum
Quin va ser el primer paràmetre proposat a la literatura? Qui va definir, i com, les nocions de macroparàmetre i microparàmetre? Com es relacionen els paràmetres amb la Conjectura Borer-Chomksy? Durant aquesta sessió molt introductòria sobre paràmetres, resoldrem aquestes i d'altres preguntes. Farem un repàs per la trajectòria de la teoria paramètrica i veurem exemples detallats de quins han estat alguns dels paràmetres proposats més coneguts. Veurem, també, quines han estat les crítiques més importants que aquestes entitats teòriques han rebut i com es podrien contrarestar.

La lectura recomanada per a aquesta sessió és el capítol introductori de Diachronic Syntax. Us podeu descarregar les lectures aquí.

 

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 11 d'abril de 2014

Paràmetres II
A càrrec d'Adriana Fasanella (CLT/UAB)

Resum
Durant aquesta sessió revisarem molt breument les característiques més importants de cinc models que han mirat d'implementar la fixació de paràmetres per part d'un aprenent idealitzat mitjançant algoritmes formals: Clark & Roberts (1993), Gibson & Wexler (1994), Niyogi & Berwick (1996), Dresher (1999) i Yang (2010). D'una banda, apuntarem quines conseqüències es poden extreure dels resultats obtinguts amb aquests treballs per a la teoria de paràmetres. D'una altra banda, classificarem aquests models d'acord amb la classificacions de Chomsky (1957) i de Pinker (1979). Donades aquestes classificacions, ens fixarem en alguns problemes que presenten aquests tipus de models.

Per a aquesta sessió trobareu les lectures recomanades aquí.

Anar a l'índex d'activitats

Grup de lectura en llenguatges formals

 

Divendres, 21 de març de 2014

Teoría de Lenguajes Formales. Una introducción para lingüistas - 1
A càrrec de Sergi Balari (CLT/UAB)

Resum
Aquest és un curs d'introducció a la teoria dels llenguatges formals, amb una breu incursió a la teoria de la complexitat computacional. Farem èmfasi en la rellevància que les dues teories poden tenir per a la lingüística teòrica. Per seguir el curs no és necessari tenir cap coneixement matemàtic més enllà de nocions bàsiques de teoria de conjunts.

Durant el curs farem servir un manual que us podeu descarregar aquí.

Temari del curs

 

Anar a l'índex d'activitats

 

Divendres, 28 de març de 2014

Teoría de Lenguajes Formales. Una introducción para lingüistas - 2
A càrrec de Sergi Balari (CLT/UAB)

Resum
Aquest és un curs d'introducció a la teoria dels llenguatges formals, amb una breu incursió a la teoria de la complexitat computacional. Farem èmfasi en la rellevància que les dues teories poden tenir per a la lingüística teòrica. Per seguir el curs no és necessari tenir cap coneixement matemàtic més enllà de nocions bàsiques de teoria de conjunts.

Durant el curs farem servir un manual que us podeu descarregar aquí.

Temari del curs

 

Anar a l'índex d'activitats

 

 

Grup de lectura en morfologia

 

Divendres, 7 de març de 2014

Dominis de significat especial en Morfologia Distribuïda
A càrrec d'Víctor Acedo-Matellán (Universidade do Minho)

Resum
Un dels supòsits teòrics bàsics de la Morfologia Distribuïda (MD) és que els mòduls morfofonològic i semàntic són purament interpretatius, i que la sintaxi és l'únic motor generatiu del sistema. Així doncs, es nega l'existència d'un lexicó presintàctic capaç de produir objectes (mots) mitjançant operacions idiosincràtiques. Si la sessió anterior sobre MD va estar dedicada a la interpretació morfofonològica dels productes sintàctics i de com juga la sintaxi en la legitimació de formes especials (al·lomorfs), aquesta està dedicada a la branca semàntica de la gramàtica. Concretament, ens preguntem si es poden delimitar contextos sintàctics en què un element pugui determinar la interpretació semàntica d'un altre element. Els dominis empírics en què s'ha intentat donar resposta a aquesta pregunta són els de les locucions (idioms) i l'al·losèmia, correspondència semàntica de l'al·lomorfia. Per a cada un d'aquests dos àmbits es proposa la lectura de Marantz 1997 i Marantz 2013, respectivament.

Marantz, Alec. 1997. No escape from syntax: Don't try morphological analysis in the privacy of your own lexicon. Penn Working Papers in Linguistics 4(2): 201-225.
Marantz, Alec. 2013. Locality domains for contextual allomorphy across the interfaces. In Distributed Morphology Today. Morphemes for Morris Halle, ed. Alec Marantz & Ora Matushansky, 95-115. Cambridge (Massachusetts): MIT Press.

Per descarregar-vos els articles, feu clic aquí.

Si vols participar en els grups de lectura, si us plau registra't aquí. Necessitaràs una contrasenya per poder accedir a les lectures de cada grup.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 10:00-13:30 (amb una pausa de 30 min.)
Aula: 202

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 7 de febrer de 2014

"Vocabulary insertion and other postsyntactic operations in Distributed Morphology" / "Inserció de vocabulari i altres operacions postsintàctiques en morfologia distribuïda"
A càrrec d' Eulàlia Bonet (CLT/UAB)

Abstract
This three-hour session will focus on several postsyntactic operations that have been proposed in Distributed Morphology. We will review the arguments in favor of and against operations like fusion, fission, and impoverishment, among others. An important part of the session will be devoted to issues related to Vocabulary insertion, such as the order of spell-out, and the problems posed by allomorphy and contractions.

Lectures recomanades:

Bobaljik, Jonathan, 2000. The ins and outs of contextual allomorphy. En: K. K. Grohman & C. Strujke (eds.), University of Maryland Working Papers in Linguistics 10: 35-71. [Available at: http://bobaljik.uconn.edu/files.html]

Embick, David. 2010. Localism versus Globalism in Morphology and Phonology. (Linguistic Inquiry Monograph 60.) Cambridge, MA: MIT Press.

Embick, David & Rolf Noyer, 2001. Movement Operations after Syntax, Linguistic Inquiry 32: 555-595.

Halle, Morris & Alec Marantz, 1993. Distributed Morphology and the pieces of inflection. En: Kenneth Hale & Samuel Jay Keyser (eds.), The View from Building 20: Essays in Linguistics in Honor of Sylvain Bromberger, 111-176, Cambridge, MA: MIT Press.

Oltra-Massuet, Isabel & Karlos Arregi, 2005. Stress-by-Structure in Spanish, Linguistic Inquiry 36.1: 43-84.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 10:00-13:30 (amb una pausa de 30 min.)
Aula: 102

Anar a l'índex d'activitats

Grup de lectura en sintaxi

 

Divendres, 14 de març de 2014

Minimalism (III): Comentari de “Derivation by phase”
A càrrec d' Ángel J Gallego

Per descarregar-vos l'article, feu clic aquí.

Si vols participar en els grups de lectura, si us plau registra't aquí. Necessitaràs una contrasenya per poder accedir a les lectures de cada grup.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 10:00-13:30 (amb una pausa de 30 min.)
Aula: 202

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 21 de febrer de 2014

Minimalism (II): Comentari de “Minimalist Inquiries: The Framework”
A càrrec d' Ángel J Gallego

Per descarregar-vos l'article, feu clic aquí.

Si vols participar en els grups de lectura, si us plau registra't aquí. Necessitaràs una contrasenya per poder accedir a les lectures de cada grup.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 10:00-13:30 (amb una pausa de 30 min.)
Aula: 202

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 29 de novembre de 2013

Minimalism (I): Background and Foundations
A càrrec d' Ángel J Gallego

Abstract
This course explores the foundations, background, and developments of the Minimalist Program. The first three sessions (to be held on Nov. 29, and Dec. 13, 20) will have a preparatory flavor and will be devoted to summarize the Government-and-Binding framework (cf. Chomsky & Lasnik 1995) and what I take to be the first formulation of minimalism (cf. Chomsky 1993, 1995). More generally, I'd like to discuss things from scratch, focusing on some basics of the field, without going too fast in making assumptions that are typically taken for granted.

I will be using powerpoints that will help sketch out the relevant issues, but all sorts of detours (questions, critiques, etc.) are welcome, and in fact appreciated, as we go along. This means there are no obligatory readings, although I strongly encourage those who attend to take a look at the references listed below.

Chomsky, N. 1993. “A minimalist program for linguistic theory”. In The view from building 20: Essays in linguistics in honor of Sylvain Bromberger, K. Hale and S. J. Keyser (eds.), 1-52. Cambridge, MA: MIT Press.
Chomsky, N. 1995. “Categories and transformations”. In The minimalist program, 219-394. Cambridge, MA: MIT Press.
Chomsky, N. and H. Lasnik. 1995. “The theory of principles and parameters”. In The minimalist program, 13-127. Cambridge, MA: MIT Press.
Lasnik, H. and J. Uriagereka. 2005. A Course in Minimalist Syntax. Malden: Blackwell.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 10:00-12:00
Aula: 207

Anar a l'índex d'activitats

 

Lectures de tesis doctorals


Divendres, 16 de maig de 2014

La alternancia locativa en castellano y polaco: un análisis tipológico-construcional
Wojciech Lewandowski

Resum
La alternancia locativa es un tipo de realización morfosintáctica múltiple de un verbo cuyos dos argumentos “internos” – uno que denota la materia o locatum y otro que denota la locación – pueden funcionar bien como objeto directo, o bien formar parte de un sintagma preposicional. En la llamada variante de cambio de lugar (Juan cargó heno en el carro) el argumento de locatum aparece como objeto directo, mientras que el argumento de locación va precedido de una preposición. En cambio, en la variante de cambio de estado (Juan cargó el carro con/de heno) el argumento de locación aparece como objeto directo, mientras que el argumento de locatum requiere la presencia de una preposición. En la presente tesis ofrecemos un análisis tipológico-construccional de la alternancia locativa en castellano y polaco, basado fundamentalmente en la Gramática de Construcciones de Goldberg (1995, 2002, 2006) y la Gramática Cognitiva de Langacker (1987, 1991, 2008)  por un lado, así como la tipología de los eventos de movimiento de Talmy (1985, 1991, 2000), por el otro. A diferencia de muchos análisis anteriores (e.g., los análisis “clásicos” de Rappaport y Levin (1988) o Pinker (1989)), proponemos que la alternancia locativa no consiste en una relación derivacional entre dos significados verbales, uno asociado a la variante de cambio de lugar, y otro asociado a la variante de cambio de estado, sino que se trata de un epifenómeno de la compatibilidad semántica entre un significado verbal constante con dos (o más) construcciones abstractas de estructura argumental, definidas como apareamientos entre forma y significado afianzados en la mente de los hablantes como unidades simbólicas (Goldberg 1995, 2002, 2006). Nuestra aproximación construccional nos permite, por un lado, evitar ciertos problemas que presentan los criterios propuestos para determinar el significado básico y el derivado de los verbos alternantes y, por el otro, dar cuenta de una estructura “multipartita” de la alternancia locativa en castellano y polaco, pues ambas lenguas cuentan con más de dos estructuras morfosintácticas que incluyen los argumentos de locatum y locación. Además, partiendo de la premisa langackeriana de que el papel de la gramática consiste en la estructuración del contenido conceptual (ingl. semantic construal), ligada a habilidades cognitivas más generales, argüimos que si bien las construcciones de estructura argumental asociadas a la alternancia locativa se refieren a la misma escena conceptual, su significado no es en absoluto idéntico, puesto que en cada una de ellas se le otorga un estatus focal distinto a los argumentos de locatum y locación, introduciendo así una perspectiva de conceptualización diferente (Langacker 1987, 1991, 2008). Y, finalmente, en lo relativo a los aspectos tipológicos, demostramos, a partir de un estudio cuantitativo de corpus, que la productividad de la alternancia locativa queda restringida por la tipología de los eventos del movimiento de Talmy (1985, 1991, 2000). Más concretamente, la distinción entre las lenguas de marco satélite y marco verbal nos permite explicar de una manera coherente por qué la frecuencia textual y la frecuencia categorial de los verbos alternantes es considerablemente más alta en polaco que en castellano.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 10:30
Aula: Sala de Graus (B7/052)

 

Anar a l'índex d'activitats

Dilluns, 19 de maig de 2014

Syntactic Constraints on topicalization phenomena
Carlos Rubio Alcalá

Abstract | Resumen

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 10:00
Aula: Sala de Graus (B7/052)

Anar a l'índex d'activitats

Dimarts, 17 de juny de 2014

On how learning mechanisms shape natural languages
Adriana Fasanella Seligrat

Resum
The goal of this thesis is to argue, on theoretical and empirical grounds, that mechanisms in charge of language acquisition define both synchronic and diachronic patterns of linguistic realisation found across natural languages. This aim leads us to explore, then, how Greenberg's problem is derivative from Plato's problem. An approach to the logical problem of language acquisition in terms of a discovery procedure is proposed, which, based on learnability considerations, anchors the acquisition of abstract properties on perceptible ones. Within this enterprise, a learning constraint and a mechanism of data analysis, both instances of Third Factor principles, are argued to be at work in the growth of language in the individual. From the effects that the learning constraint and the mechanism of data analysis have on the resulting acquired I-languages, some patterns of synchronic and diachronic variation are derived.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 10:00
Aula: Sala de Graus (B7/052)

Anar a l'índex d'activitats

Divendres, 27 de juny de 2014

Les fronteres de la (in)transitivitat. Estudi dels aplicatius en llengües romàniques i basc.
Anna Pineda Cirera

Resum
La tesi que presentem té per objectiu l’estudi de diversos fenòmens que se situen en la frontera que separa la intransitivitat i la transitivitat. Ens centrem, en concret, en les alternances datiu/acusatiu, que ens condueixen, de retruc, a l’estudi de les construccions ditransitives i, particularment, de les construccions de doble objecte. Adoptem un enfocament interlingüístic: ens interessem principalment pel català, però no perdem de vista altres llengües romàniques com l’espanyol, el francès, l’asturià, l’italià, el portuguès i el romanès, i també una llengua tan allunyada com el basc.
Dediquem el capítol 1 a introduir el projecte de recerca general en què s’emmarca aquesta tesi i a definir el marc teòric amb el qual treballarem. Així mateix, oferim una caracterització preliminar dels fenòmens de què ens ocuparem i justifiquem per què les respostes que busquem es troben en l’estudi d’aquella parcel·la de la gramàtica que marca el llindar entre les construccions intransitives inergatives i les construccions transitives.
Al capítol 2 estudiem, en el marc de la ditransitivitat, les construccions de doble objecte en català, i alhora proposem una nova mirada a aquestes mateixes construccions de l’espanyol. Argumentem que el paral·lelisme que han establert alguns autors entre les ditransitives amb doblat de clític de l’espanyol i la construcció de doble objecte (CDO) de l’anglès, d’una banda, i les ditransitives sense doblat de clític i l’anomenada construcció preposicional (CP) o to-dative de l’anglès, de l’altra, no es pot sostenir. Més concretament, demostrem que les asimetries estructurals i semàntiques que es detecten en l’alternança dativa de l’anglès no es detecten pas, de forma contundent ni sistemàtica, quan comparem en espanyol una ditransitiva amb clític i una sense. Per això, concloem que el doblat de clític datiu no és pas una condició sine qua non per a la CDO de l’espanyol, ni tampoc del català.
Al capítol 3 oferim una proposta per a una CDO romànica: més enllà del català i l’espanyol, tenim en compte el romanès, el portuguès (europeu i brasiler), el francès i l’italià. Des d’aquesta òptica panromànica, apostem per una definició eminentment semàntica de la CDO, amb poc pes per a les consideracions d’ordre estructural. Quant a l’anàlisi de la CDO, postulem que l’OD i l’OI es relacionen per mitjà d’un nucli aplicatiu baix, el qual pot ser fonològicament ple (i llavors tenim doblat de clític datiu) o també pot ser buit. Al capítol 4 analitzem la ditransitivitat i, més concretament, la CDO en basc: mostrem com les dades d’aquesta llengua reforcen la validesa del nostre plantejament general sobre la CDO, que alhora permet donar compte de les particularitats i de la variació dialectal que presenta l’èuscar en aquest punt.
Finalment, el capítol 5 ens porta al punt de partida: les alternances datiu / acusatiu que presenten diversos verbs tant en l’àmbit romànic com en l’eusquera, com ara en català telefonar, contestar, robar, pagar, pegar o disparar, entre d’altres. En concret, assumim que un verb intransitiu inergatiu com telefonar (format per un verb lleuger i un nominal, com ara fer telefonada) seguit d’un complement de persona correspon de fet a una estructura ditransitiva (fer telefonada a algú). Així, en aquestes construccions ditransitives a l’ombra hi ha també un nucli aplicatiu, a les propietats del qual atribuïm la responsabilitat de la variació entre la codificació dativa i la codificació acusativa en el complement de persona (Li telefono, El telefono). Per acabar, constatem com aquesta variació entre dos tipus d’aplicatius és només el primer estadi d’un canvi sintàctic en procés que es caracteritza per una autèntica transitivització d’alguns d’aquests verbs, sovint acompanyada d’una explotació semàntica de l’alternança de cas.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 16:00
Aula: Sala de Graus (B7/052)

Anar a l'índex d'activitats

Dimecres, 17 de setembre de 2014

Intervention effects and the acquisition of relativization and topicalization in Chinese.
Shenai Hu

Resum
This thesis is about the acquisition of relativization and topicalization in Chinese. Through a series of experimental studies, I obtain the following results. First, a disadvantage of object relatives holds in comprehension and in production for children from three to seven years of age. Second, subject relatives are also difficult to comprehend and elicit a variety of errors from children up to six years of age. Third, a large use of resumptive NPs is observed in production across age groups (including adults); for many adult native speakers of Mandarin Chinese, relative clauses with resumptive NPs are acceptable in spoken Chinese. Fourth, children from three to six years of age understand sentences featuring object topicalization as well as those featuring subject topicalization; on both structures children perform at ceiling at five years of age.

The noted difficulty of object relatives is captured by the Relativized Minimality approach. I propose that structural intervention of the subject within the chain connecting the relative head and its copy is the source of the difficulty. With respect to topicalization, the results are interpreted by assuming that topicalization in Chinese does not involve A’-movement, but an anaphoric relation between the empty category pro and the base-generated topic.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 9:00
Aula: Sala de Graus (B7/052)

 

Anar a l'índex d'activitats

Dimarts, 16 de setembre de 2014

Verbs in child grammar. The acquisition of the primitive elements of the VP at the syntax-semantics interface.
Paolo Lorusso

Resum
An issue in the study of language acquisition that has attracted much attention is the nature of early verbs. At around the age of 2, children start to combine words and to produce the first verbs. Verbal items appear later than nouns and refer to the relational concepts in the world that are represented in syntax through the argument structure. This dissertation aims to examine the features of the first verbal productions in Italian. Since the appearance of verbs implies the mastery of a procedure of mapping between syntactic positions and semantic roles, the topic under examination has consequences not only for the description of the timeline of the acquisition of the lexicon, but also for the definition of a general model of the interface between syntax and lexical semantics in the early stages. The proposal is that syntactic-semantic features are at work early in child grammar in determining the clausal derivation.

Verbs involve structural and idiosyncratic meaning: while structural meaning is derived by the few syntactic frames (number and features of the arguments) which a verb can appear in, idiosyncratic meaning is given by the relations in the world that each verbal root denotes. The architecture of the syntax-semantics interface for verbs implies a mapping procedure from few syntactic frames to many relations in the world and/or vice versa.

The structural meaning of early verbs is explored through an analysis of the distribution of the overt arguments and the auxiliaries in a corpus of spontaneous speech of children and adults. The results will show that the lexical classes of verbs influence the distribution of null subjects and the choice of the position in which the subjects are expressed in the sentences. Verb classes also seem at work in the selection and the distribution of the auxiliaries: children properly select auxiliaries depending on the lexical-syntactic information encoded in the VP layer.

At the age of the appearance of the first verbs, children are simultaneously learning the syntactic derivations that involve the IP and the CP layers. Some differences between child and target grammar are found in the syntactic domains used for the spell-out at syntax-phonology interface: a lower initial spell-out domain may disfavor the derivations to high clausal positions where scope discourse semantic features like Topic and Focus are checked.

Two experimental tasks are designed to observe the effects of the presence of an overt object in the VP in determining the aspectual reading. The interaction between the perfective aspect encoded in the present perfect (passato prossimo) and the lexical aspect of the VPs is investigated in the production and comprehension of perfective compound tenses. The results show that children do not use the present perfect with all verbs like adults: the aspectual information encoded in the VP, both the structural meaning linked to the projection of the objects and the idiosyncratic meaning of the verbal root, influences children’s understanding of aspectual perfective morphology till the age of 7.

The main conclusions of the present work show that the relations at syntax- semantics interface are already well established when the first verbs are uttered by children and influence the pattern of distribution of overt/null arguments, the clausal derivation to scope-discourse semantic position, and the aspectual interpretation. While we cannot determine whether the first verbs are bootstrapped by the semantic or the syntactic representations, we can argue that both the structural and idiosyncratic meanings encoded in the VPs are at work in the different stages of acquisition of a language.

Lloc: Facultat de Filosofia i Lletres, UAB
Hora: 10:00
Aula: Sala de Graus (B7/052)

 

Anar a l'índex d'activitats

© 2008 CLT Centre de Lingüística Teòrica · Disseny de Quadratí · Fet amb Xhtml i Css